miércoles, 21 de marzo de 2012

La grip màgica. Conte escrit per Aitana Ballester.

Hi havia una vegada, en un poble molt llunyà, una malaltia rara, molt fàcil de contagiar; un dia una xiqueta anomenada Clara va ser contagiada per la malaltia  i aleshores Clara  van descobrir que era una malaltia màgica.A la nit Clara estava dormint i va somiar en una fada anomenada Flor.Folr deia que la malaltia que tenia Clara, era una malaltia màgica, que convertia en realitat tot alló que desitjara, i  molt fàcil de contagiar.Clara de seguida es va despertar i va pensar en com no curar-se mai ...ja que estava molt bé alló de tindre màgia....
Clara la va contagiar  a alguns xiquets, els xiquets als pares...Al final tot el poble estava contagiat....Aquesta enfermetat consistia en fer-se realitat tot alló que desitges...així que  un nen es convertia en dinosaure, un altre xiquet anava conduint un tren, el poble estava ple de "mansions" i descapotables....Flor va decidir anar en persona, quan va arribar Flor a casa de Clara, Clara es va assustar.Flor va dir que aixó podia seguir així, el poble no podía estar ja que aquesta situació podia ser perillosa no tot el que desitgem ens fa bé.... li va explicar a Clara...Clara va reflexionar i molt arrepentida li va dir a Flor que faria el que fora per ajudar al seu poble.
Flor li va dir:-Serà molt díficil, la única cosa que espot fer era convertir-se en fada i anar a Florelandia, clar l'efecte dura sols tres hores, però anar a Florelandia ja es tarda una hora i es quedaven dues hores només així que no podien perdre temps.
Quan Flor i Clara van arribar a Florelandia van anar a casa del mag Venix.Venix els va donar la benvinguda i els va preguntar que desitjaven....Flor li ho va explicar tot, Venix va dir que en mitja hora faria una pols màgica que tot ho solucionaria.Els ingredients son:
Pols, un pessic de líquid màgic i el mé important un ou d'or.
Flor va afirmar que no era una tasca fàcil, però el Mag Venix tenia tots els ingredients al seu rebost.
Amb la pols màgica feta anaren al poble de Clara.
Per sort encar quedava temps, mitja horeta més o menys, per a poder sobrevolar el poble i escampar la pols màgica....
De sobte tot va tornar a la normalitat...i conte contat conte acabat.....

viernes, 16 de marzo de 2012

ESMORZAR FALLER



<>
 







<> 
Mmmmmm!! Bunyols i xocolate... per a xuplar-se els dits
 

jueves, 8 de marzo de 2012

"Valentin-Tin-tin" Conte de Aitana Ballester.

Hi havia una vegada un xiquet anomenat Valentí.Valentí era un xiquet que no tenia molts amics,sols tenia a Carlos.Carlos era un bon xiquet molt estudiós i li encantava llegir; dons no ens desviem; el cas es que ningú volia a Valentí perque li tenien cels.Sempre li cantaven: "Valentí-tin-tin, valenton-ton-ton eres más tonto que gordinflón"....A Valentí no li agradava gens que li digueren això, un dia van veure un donyet anomenat Kinyol; Kinyol  li va dir que no devia de fer cas d'aixó; primer Kinyol li va explicar a Valentí el seu plà....Havia de fer nous amics i així els altres xiquets es donarien conter de que Valentí no era com ells pensaven, ja que ell era amable, divertit i amb molta imaginació.Van anar al parc i Valentí i  aCarlos van conèixer a algunes xiquetes primer a Aitana, després a Carmen, a Manel, a Alba, a Laura, a Mireia, a Cristina i a molts xiquets i xiquetes més.
Els companys que encara no el volien poc a poc van anar donant-se conter de qué cadascú és com és i no hem de menyspreciar-lo l'hem de voler amb les seues característiques.Al final es van fer tots amics i és més
quan coneixien algú li preguntaven si volia ser amic d'ells.Kinyol

martes, 28 de febrero de 2012

Els dos amics.Conte escrit per Laura Guarner

Hi havia una vegada dos amics anomenats Laia i Bruno; a Laia li agradava jugar a "pares i mares" i a Bruno a futbol,  encara que tenien gustos diferents sempre els agradava jugar junts.
Un dia Laia quan va arribar a casa va veure la casa plena de caixes i totes les coses embolicades...-Qué és açó?...-va pensar i va correr a preguntar-li-ho a la seua mare; la seua mare li va dir que anaven a mudar-se a un altre poble....A Laia no li va agradar la idea i es va quedar tota trista...pero es canviaren de poble tot i el pesar de Laia.
La seua mare la veia molt trista i li deia :- Has d'eixir i conèixer amics però Laia s'en recordava molt del seu amic Bruno...sa mare li va proposar un pacte:- si eixes al carrer a conèixer a gent un dia anirem a jugar amb Bruno; d'acord?- Laia va acceptar el pacte i va eixir al parc i de seguida va trobar nous amics que els deien Aitana,Carmen,Manel,Alba,Mireia i Cristina, amb ells jugava i s'ho passava d'alló més bé  però tots els divendre anava a vorer al seu amic Bruno, que les amistats s'han de cuidar!! que contenta estic-pensava Laia- ara tinc més amics.

martes, 20 de diciembre de 2011

Bon Nadals!!

Sempre estic ideant per aquestes dates, em compre revistes, rebusque a internet, per a que me donen idees per a decorar el "pasillo", per a fer una coqueta i nadalenca targeta de felicitació i amb vosaltres, les meues alumnes i el meu xic,Manel; anem decidint quin ens agrada més,amb eixa il.lusió que aquestes dates ens contagien...Cada dia anem contra rellotge assatjant el teatre, organitzant les manualitats, decorant la classe, fent deures...però aixó ens agrada i ens fa gaudir del que és ensenyar i apendre veritat? Enguany  per a mi, és una vespra de Nadal molt diferent, però vosaltres disfrutareu com els que més,en eixa obreta tan divertida que varem preparar,  estic segura que ho fareu molt requetebé, perfectament,  junt als companys de tercer, així que des d'ací molts d'ànims i "mierda" que és diu al món del teatre, que vosaltres ja sou quasi professionals!... Molts besets que passeu Molts bons Nadals amb les vostres families, ah! i feu-me divisions de dues xifres...! Una abraçada molt forta i mil besets.


Bon Nadal! La vostra mestra, Jèssica.

viernes, 9 de diciembre de 2011

El Pare Noel xicotet.Conte de Carmen Ballester

Fa molts anys...hi havia un Pare Noel molt xicotet; quan pujava al trineu i volaven els renos sempre el Pare Noel  es queia de dalt a baix.El Pare Noel sempre cridava:-Espereu-me amics meus !!! i els renos anaven a arreplegar-lo, els renos eren els companys del Pare Noel, els deien Fresquito, Nariz Rojita, Junior i l'altre Password.
Els renos sabien molt bé el que havien de fer, sempre ajudaven al Pare Noel que era un poquet despistadet, ells sabien que fora com fora havien d'entregar els joguets als xiquets del món.
Però clar el Pare Noel era tant xicotet que li costava molt entrar a les ximeneies, ell pensant pensant...i va tindre una idea, menjar molt i així podria crèixer i fer-se gran.
Com ja era molt gran ja no queia del trineu, ja baixava molt ràpid per les ximeneies i eixa nit de Nadal va repartir els regals a tots els xiquets del món i encara li va sobrar temps per a celebrar el sopar de la nit de Nadal amb els seua ajudants i els seus companys els renos, s'ho passaren molt bé cantant nadales, menjant torrons i vegent la felicitat dels xiquets del món com jugaven amb els seus regals.Res com estar ben alimentat -va pensar el Pare Noel i...Conte contat......